Radio UJI

Per escoltar l'entrevista a RADIO UJI prem en el link.
entrevista

Ja estem a casa

Després de molts dies d'aventura ja estem en casa. Vam tornar pel pas de Gondogoro i la vall de Hushe fins a Skardu. Una vall molt més verda que la del Baltoro i amb un coll d'unes vistes increïbles. Sentim molt no haver pogut fer el cim, sobretot per tots els que al igual que nosaltres estàveu il·lusionats. Esperem fer una audiovisual el més aviat possible per a que gaudiu de totes aquestes vivències, Gràcies.


Arribada baix la pluja al poble de Hushe.

MOLTES GRACIES

SKARDU (tornada)

(sentim les faltes d'ortografia pel teclat i no poder penjar fotos)

Ja estem en Skardu. Sentim molt que aquesta vegada no ho hem aconseguit, per a nosaltres era un repte tant important com díficil, però sabem que tots vosaltres estaveu molt il·lusionats amb aquesta aventura. En primer lloc, donar-vos les gràcies pels ànims i l'estima rebuda, tant en aquest blog com en el telefon satèl·lit, que no sabeu la falta que fa i el que ens ha animat.
Per a nosaltres han estat 40 dies d'aventures i d'esforços. Hem tingut moments molt durs i altres de molt bons, que de segur no oblidarem mai.
Enguany el GII no ha donat massa facilitats, o almenys, les que nosaltres esperavem. Un any de molta neu, molts canvis meteorològics i molt poques expedicions (15 exp. enguany respecte les 48 de l'any passat).
Malgrat no aconseguir el cim, creiem que hem aprés molt i, que de segur, que tornaran a vindre nous reptes en un futur.
En els próxims dies esperem poder adelantar els vols per estar en terres Castellonenques el mes aviat possible i així poder contar-vos en persona totes les vivències d'aquest viatge, que no són poques.
Agraïm una vegada mes, tot el suport i anim rebut per tots vosaltres així com a totes les entitats públiques i privades que ens han ajudat en aquesta aventura.
Fins aviat.

Jorge, Lluis i Andres.

DIJOUS 6

Us comuniquem que Andres, Jorge i Lluís, aquestos últims dies han hagut de pendre una decisió, dura per a qualsevol persona que afronta un repte, un somni o una il·lusió, però coherent i comprensible per a la resta: Deixen la muntanya.
Aquest any el Gasherbrum II, ho ha posat molt complicat, no s´ha deixat conquistar, tan sols Ueli Steck i Sechu Lopez han fet cim.

Aquestos ultims dies les converses de telefon han sigut breus, ja què la bateria del satel·lit s´agota i durant el trekking de tornada no la poden carregar. Segons ens han dit quan arribaran a Skardú intentaran enviar una crònica o contar-nos (via telefon)com han viscut aquestos dies.


Ara des d´ací tan sols em resta desitjar-los molts ànims i un bon viatge de tornada.

DISSABTE 1

Avui, dissabte, després d´una setmana sense notícies, hem pogut parlar amb ells.
Durant aquesta setmana han estat en altura, han montat el camp 2 (6500m), tot açò amb molt mal temps, ja què els dies són molt roïns, i des de que han arribat tenen "una de cal y otra de arena", i això desmotiva mooolt!!!
Ara es troben descansant al Camp Base, en els pròxims dies voran..., si el temps i la muntanya ho permet, intentaran tornar a pujar cap amunt.

Els trekkers ja estem ací

Arribarem a casa el dissabte 25 per la vesprada/nit. Encara arrastrem els efectes del jet-lag i algun 'problema estomacal' com a record de la nostra breu estancia a Islamabad. Al menys esta vegada el viatge de tornada de Skardu a Islamabad puguerem fer-lo amb el famòs avió (que mai se sap quin dia vola i quin no) en lloc de tornar altra vegada per la Karakorum Highway!!
Els dies d'espera a Islamabad han segut molt aborrits. Ens van dir que en uns quants anys (??) l'aeroport de Skardu serà 'internacional', i per tant no farà falta passar per Islamabad. Així que per a la próxima expedició, d'ací uns anys (?), ens ho podrem estalviar... ;)
Ens uns dies esperem penjar fotos i donar mes detalls (ara que ja tenim la tecnologia a punt ;)
Ara toca donar molts ànims als nostres muntanyers, ja que les condicions a la muntanya no milloren, i això menja molt la moral de la tropa.
Per altra banda, malhauradament, este cap de setmana s'ha donat a coneixer la desaparició del muntanyer d'Alcoi al GII. Un record per a ell des d'aci.

SEGUIM IGUAL

Avui hem tornat a parlar amb ells, i de tot el que us haviem contat dies abans, res de res, va entrar el mal temps i desde dilluns que no es mouen del Camp Base.

Pareix ser, que per al proper cap de setmana, s´obrirà una finestra de bon temps, però, no volen ser molt optimistes, ja què des de que han arribat les prediccions meteorològiques no han sigut molt fiables.
De moment, sols ha pujat el màkina Ueli Steck: BARRABES
A dia d´avui la muntanya s´està resistint molt i les expedicions comencen a abandonar, ja què se´ls acaba el temps. A vore si tenen sort i, ja què encara han d´estar per ahi uns quants dies més, tenen alguna oportunitat de poder pujar cap amunt.

Que estara fent esta colla?

Tal vegada es lo que us estareu preguntant (o no?) la majoria despres de tants dies sense apareixer pel ciberespai. La tecnologia 'mos' ha dominat, i malgrat l'equipament (ordinadors portatils, telefons satel.lit, etc) no hem aconseguit enviar una cronica dignament :( i per no parlar de les fotos!
La vida al camp base, enmig d'una glassera, es prou aborrida. Al arribar saludarem a tots els presents, i tots ens compten histories semblants: la gran quantitat de neu d'enguany, les vegades que ja han pujat al camp 2 o 3, i tornat... pero ningu havia fet cim (llevat d'un pirat;) Per tant, els trekkers despres de passar dos dies amb els casporros, i vist que estaven amb bona 'companyia' ;) iniciarem el cami de tornada cap a Skardu.
Vam eixir, igual que al arribar, enmig d'una gran nevada. A mes amb llaugers simptomes de 'mal de altura' que ens feien anar molt espai. Aixo va fer canviar els nostres plans de fer el pas del Gongodoro (per a no tornar pel mateix lloc). Pero va resultar ser una 'sort', perque amb les nevades hi va haver un allau que es va endur per davant un portejador d'altra expedicio:(
Aixi, ens esperaven per davant, altra vegada, 60 kilometres per la morrena del glaciar del Baltoro, kilometres de senders bordejant precipicis per un riu salvatge, autentics deserts... A mes a la tornada les condicions del menjar han segut mes 'autoctones' per dir-ho amb poques paraules ;)
Anit arribarem a Skardu, despres de fer alguna etapa de 14 hores (per a guanyar un dia), molt cansats pero... contents. Es una 'llastima' que no pugam enviar-vos cap foto del nostre patetic aspecte :) Esperarem a altra connexio!
Ah! este mati hem parlat amb els casporros, sembla que han progressat molt: VAN LLANCATS CAP AL CAMP 3!!! Pensem que tenent moltes oportunitats d'exit, les altres expedicions han perdut molts dies pel mal oratge, i es quedaven sense dies per a intentar-ho. Els caporros estan en el millor moment :) Anim!

CAP AMUNT!!!

Doncs res, Andres, Jorge i Lluís, segueixen amb problemes informàtics, per això la seua crònica haura d´esperar.
Però bé, tenim notícies fresquetes, després d´haver passat dues nits al Camp I (6000m) i baixar a descansar durant tres dies al camp Base, demà 22 de juliol, partiran cap al camp I i al llarg d´aquesta setmana, sempre que el temps ho permeta, intentaràn montar el camp II (6500m) i el camp III (7000m).
Suposem que a finals de setmana podrem saber com els ha anat i si han aconseguit els objectius marcats per aquesta setmana.

Pel que fa a Tico i Fede, prompte els tindrem per casa. Suposem que quan arriben tindran moltes coses que contar-nos.

CAMP BASE GASHERBRUM II

L´expedició Gasherbrum II, ens acaben de comunicar que es troben al Camp Base (5200m).
Aquesta nit ja han dormit envoltats de la gran bellesa que els oferia el paissatge, han pogut distingir moltes de les muntanyes que formen la serralada del Karakorum: K2,Broad Peak,...
A vore si tenim sort, i en els pròxims dies poden penjar algunes fotos i una crònica com cal.

URDUKAS

Acabem de tindre notícies d´aquestos casporrets, es troben tots molt bé i gaudint d´aquesta aventura, gent molt "maja", paisatges extraordinaris, i de moment el menjar: bo.

Avui 9 de juliol, es troben a Urdukas (4100m), aquest camp es troba al vessant de l´esquerra orogràfica de la Baltoro, és l´últim lloc amb herba en la marxa d´aproximació. Aquest és el quart dia d´aclimatació i en uns quatre o cinc dies tenen previst arribar al camp Base del Gasherbrum II.

De moment, el temps els acompanya, són uns dies de molta calor.

KARAKORUM HIGHWAY

KARAKORUM HIGHWAY

highway to hell (AD/DC): Un viatget rapid de 24 horetes non-stop. Be, dos paradetes de mitja hora per desdejunar i dinar amb alguna altra de 10 minuts per pisar i estirar les cames. Ens sentim importants ja que mig cami anem escoltats per tios en "kalasnikov" dins de la flagoneta o fora amb una moto. Els camions tots decorats de la karakorum highway amb tots els controls policials i els adelantaments suicides amb precipici cap al riu Indus donaven un toc molt mistic a la jornada.
Avui, despres de renyir en el regiment de portamaletes de l'hotel per les propines toca relax en Skardu (un lloc dels mes bonics que hem vist), estem tots molt be i contents, agafarem colesterol amb tant d'ou.
En resum: from lost to the river, where God loses his shoes, the longest day, making friends.
Tots en Skardu

Alguns autobusos en la KKH

Fede (Jon Sistiaga) en skardu

Els bidons preparats

ISLAMABAD

Amb tant de cronista hem tret la següent:

ISLAMABAD.
Arribem a l’aeroport d’Islamabad de matinada. Primera alegría, els nostres petates també han arribat, i l’oficial d’inmigracio ens deixa entrar al país a pesar de l’aspecte suspitos. Segona alegría, el nostre contacte ens està esperant, carreguem els trastos i anem fins a l’hotel, després de passar varios controls policials. La ciutat està plena de “check controls”. El nostre hotel “palestina” té bona pinta per fora però les habitacions algo cutrilles, “con encanto”.
A l´hora de l’esmorzar fem el primer contacte amb les espècies, a partir de avui Almax per vena. Després em fet una reunió (briefing) on hem perdut part del FEISBUCK (feis de billets), amb el Asghar Ali-Porik, el responsable de la empresa de trekking i portejadors fins campament base. Es confirma la nostra suspita i d’avió a Skardu rien de rien….., ens farem els quasi mil quilometres de la Karakorum Higway , que en realitat és molt pitjor que del Portell de Morella a la Iglesuela. Ala! una altra nit sense dormir.
Apareix també Ahmed que és l’encarregart dels portjadors i de l’organització del campament. Ens duen a demanar el permís d’escalada al “Club Alpin Paquistan”. Alli parlem amb un tipet que ha fet cim al K2 l’any 1994 i a mes la seua dona es ……………..una austriaca que está fent tots els 8.000 . (l’amiga de Edurne). El Secretari ens ha pegat una tabarra de casi un hora parlant de “favaes” per conter de parlar de l’escalada.
Hem fet dinar tipic. Pinxos de xai (corder), arroset , espinacs… amb especies..(ara pasem del Almax al Omeprazol per engañar millor a l’estomac). Per a beure aigua…. de moment de la beer ni de conya.
Anem a la supermesquita que és l’unic monument de la ciutat, que és relativament nova, té cincuenta anys, i ens recorda a altres ciutats asiatiques t Bisquet i Osh en el kirguistan…………… Aixó si tenim dos millons de motets, amb tipets amb el vestit tipic, camisola llarga, pantalo igual i bigot ……. circulació caótica, el perill no son els talibans sino els taxistes, ens hem juat la pell amb aquests conductors suicides. Per acabar sopar per 2 euros per persona....acabem que ja està nervios pegant bocinades a la furgona. Fins la crónoc de quan pugam tornar a conectar...


MEZQUITA

FEIX-BOOK

Doha

Be, ja estem a Doha (Qatar), aprofitant que tenim internet en l'aeroport i un parell d'hores fins a agafar el següent avió fins a Islamabad(Pakistan) escriurem la primera crónica. Una matinada terrible quasi sense dormir, cotxe fins a Barcelona, despedides i cap a Munich. Després un altre avió de 6 hores cap a Doha. Hem vist moltes muntanyes conegudes dels Alps, Monaco i molt del desert d'Irak fins al golf Pérsic. En eixir de l'avió ens ha rebut un ventet del desert de uns 40 graus de res. Doha, molt d'Islam, vels, jeques, ferraris, xilaves i un parell de tios rentant-se el peus a les piques de l'aseo, deu de ser l'hora de la pregaria.

Falten unes hores

Avui, en unes horetes, ens n'anem cap a Barcelona per agafar els diferents avions que ens duran al Pakistan. Ara ja està.... agraïm la quantitat de telefonades i correus que hem rebut els últims dies, molts d'aquests cal dir que ens han arribat al cor.

Esperem que les coses vagen com tenim previst i puguem transmetre com cal tota esta aventura per a que tothom la puga viure amb nosaltres. I també, com no, que el temps i les condicions ens deixen almenys intentar pujar al cim.

Encara ens queden samarretes per vendre, així que si en voleu alguna podeu parlar en Gus o enviar algun correu per demanar-les.

GRÀCIES A TOTS

Presentació oficial

Ahir al matí, els membres de la Pedrera vam estar en la Diputació de Castelló per fer la presentació oficial de la nostra expedició. Ens van rebre els representants de la Diputació, de l'Ajuntament de Borriol i d'altres col·laboradors. Un dels expedicionaris, suat al estil "Camacho" però totalment relaxat, quasi li trau el micròfon al mateix diputat d'esports. Cada cop tenim més clar que si segueix així acabarà sent l'alcalde o regidor d'algun poble.

Carrec Aeri

Després d'uns dies amb algun que altre mal de cap, avui eixen els bidons cap a Islamabad. En uns dies ens han assegurat que estaran en el Pakistan, esperem que arriben tots (els 15 amb els 270 kilos) i, sobretot, abans que nosaltres. Si exagerem un poc ens sentim quasi com la pobra Eva després de parir a un nou casporro. Encara ens queden alguns que altres problemetes per solucionar peró la cosa ja està ací.

Acomiadaments i trofeu "exvoto"

Avui, al Bar d'Hermínia s'ha fet l'esmorzar d'acomiadament de la temporada de curses de muntanya. Hem aprofitat per acomiadar-nos d'alguns dels companys que en tot l'estiu no veurem. Al mateix temps, com cada any, s'ha procedit a l'entrega del trofeu "exvoto" on premiem el corredor més "valent" de la temporada, que sol coincidir amb el rànquing EP*. Enguany el premi se n'ha anat cap a Adzaneta, on Eladi, després de fer un no parar de carreres esperant l'eixida del seu fill (cremant tots els cartutxos possibles) ha guanyat molt merescudament. Gus, l'anterior guanyador, ha procedit a l'entrega del trofeu després d'un plat light amb “palomero” ( carajillo en got gran propi d'aquest bar).

* EP: rànquing euro-patiment, es una fórmula matemàtica que trau la dificultat de la carrera en proporció als euros que val d'inscripció.
EP = km * desnivell positiu pujada en km / Euros d'inscripció

Canal 9

Avui en els informatius de Canal 9 han tret un vídeo explicant l'expedició. Podeu veure des d'aquest link lo masovers que som:
VÍDEO CANAL 9

Col.laboració de Decathlon Castelló

Ahir, l'empresa Decathlon Castelló ens va confirmar la seua col·laboració en el nostre repte. Gràcies a Raúl, encarregat de la secció de muntanya, vam aconseguir que ens regalaren material "Quechua": una tenda molt xula i gran de camp Base, unes motxiles, uns folres polars i un poc de roba. Estem molt agraïts a tots els col·laboradors que en un any amb tanta crisi segueixen confiant en nosaltres i ens mostren el seu interès. MOLTES GRÀCIES.

Algunes novetats

Continuem amb el marketing, després d'eixir l'altre dia en el periòdic Levante de Castelló avui eixim en el periòdic Mediterraneo . Ja està confirmat que serem 3 persones (Jorge Raso inclòs) i que altres 2 ens acompanyaran fins al camp base per fer el trekking del Baltoro. Així que els primers 15 dies estarem més entretinguts. Aquesta setmana que ve com a molt tard ens cal enviar el càrrec aeri amb tots els bidons de material i menjar.

Vacunes

Poc a poc anem fent els tràmits necessaris per al viatge, avui toca vacunar-se. Que bonic es agafar una xicoteta dosi de còlera i tifus, jejeje.

Els preparatius

El dia 2 de Juny ens hem provat les botes. Som uns grans previsors, avui ens han dit que no hi ha algunes talles i que caldrà buscar altres marques i en altres llocs del planeta. I tu, desfaenat com et pots estressar amb l'oci, malfeiner! són paraules que hem sentit molt últimament. Peró en tota l'aventura no pot faltar l'humor, si no és per riure molt i principalment de nosaltres mateix no anem a cap lloc. Els nostres amics ja estan burlant-se de la semblança de Bartolo en Baltoro i rebatejant el Karakorum com el Karakollons. I alguns d'aquests karakollons encara no ens han comprat una mísera samarreta.

Moguda pakistaní

Ja tenim contractada la festa de benvinguda que ens tramita l'amic Fede. Ens arriben imatges de la moguda pakistaní directament d'Islamabad, com veureu no fan falta "gogos" ni tios depilats per animar al personal, semblen les tasques. El grup que actuarà el van descobrir els polacos de l'Aconcagua i s'anomena Bezele amb la cançó Jazda (cavall en polaco). Us deixem la letra per cantar.

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!
Jazda jazda jazda jazda X 4
Techno techno techno X 2
Techno techno techno techno techno techno
Jazda jazda jazda jazda X 4
Techno techno techno X 2
Techno techno techno techno techno techno
Jazda jadza jadza jazda X 4
uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!

Les samarretes

Com en altres expedicions anteriors hem fet unes samarretes. Les samarretes d'home són d'un color molt paregut a les del Lenin i les de dona són d'un color blau més clar, les venem a 10 Euros. Amb tanta crisi esperem que ens compreu alguna i la lluïu tot l'estiu. Gràcies per col.laborar.

L' entreno

Enguany caldrà fer un entrenament ràpid. L'home garrafeta ha fet una transformació i ara és la versió II del mateix super heroi, no podia ser menys per anar al Gasherbrum II. Els casporros hem criat panxa, estem menys entrenats i damunt algun que altre utilitza una crossa-piolet. En tant poc que falta no sabem si podrem ni pujar al Pirineu un cap de setmana. Ara, d'il.lusio ens sobra, així que una cosa compensarà l'altra.

Altres cracks

A més del Ueli Steck i del nostre Carlos Soria enguany en el GII sembla que hi han molts màquines com l'alemany Herbert Wolf, el búlgar de la nostra expedició Nikolay Petkov , el txec Marek Holecek , el canadenc Valery Babanov , John Furneaux, Bruce Normand, Philip James Crampton,Jacek Teler... Que farem els masovers entre tan de professional!.

Ueli Steck

Per a que conegueu a un dels personatges que estaran aquest estiu pel camp Base del GII.

Contactes a Rawalpindi

De moment, sóm tres casporros apuntats a aquesta aventura: Jorge, Lluis i Andres. El quart, Gus, com sol ser comú en les últimes eixides, s'ho està pensant encara. Però hem descobert que en les tasques ha buscat contactes molt bons en el Pakistan i esperem que encara s'apunte. I un que altre "desfaenat"(paraula que li agrada molt a RobertoSerra) que tal vegada vindrà al treking.

Un de cada

Començarem posant dos links que hem descobert estos dies:

MAEC PAKISTÁN

Primer les recomanacions del ministeri espanyol d'afers exteriors i millor que no contem res dels correus que ens ha enviat l'Ambaixada Espanyola del Pakistan.

EXPEDICIÓNS AL PAKISTÁN

El segon amb les expedicions que enguany han demanat permisos per fer cims en el Karakorum. Com podreu vore el món està ple de destorbats, no li donem la culpa a l'aigua de Borriol i clarament no estarem sols en la muntanya. Nosaltres estem afegits a l'expedició de 8 persones "Bulgaria International G-I & G-II Expedition 2009" perquè així ere menys car els permisos de la muntanya. A més, hi han 3 expedicions espanyoles al GI-II de 5,8 i 20 membres i una al Broad Peak de 7 membres. Una d'aquestes expedicións és del conegut Carlos Soria, al que li queden 6 vuit mils per fer els 14 i un és el GI (on ja va estar l'any passat d'expedició).

Comença l'aventura

Avui 7 de maig acabem de comprar els bitllets per fer Barcelona – Islamabad. Segur que molts pensaran que açò ho dúiem planificat de feia temps però us podem assegurar que no era així, l'idea sempre la hem tinguda perquè somiar és gratis, però anar aquest estiu va quallar un dia boig de Pascua, on li van dir al forestal que li donaven l'estiu d'excedència, i com diu un conegut “el anar o no, és un colpet..”. Clarament no és el millor any, tanta crisis, tant d'atentat i sobretot massa corregut per preparar-ho en dos mesos però be, de vegades les coses surten be amb el “pensat i fet” i aquest somni no volem deixar-lo per a mes avant.