Us comuniquem que Andres, Jorge i Lluís, aquestos últims dies han hagut de pendre una decisió, dura per a qualsevol persona que afronta un repte, un somni o una il·lusió, però coherent i comprensible per a la resta: Deixen la muntanya.
Aquest any el Gasherbrum II, ho ha posat molt complicat, no s´ha deixat conquistar, tan sols Ueli Steck i Sechu Lopez han fet cim.
Aquestos ultims dies les converses de telefon han sigut breus, ja què la bateria del satel·lit s´agota i durant el trekking de tornada no la poden carregar. Segons ens han dit quan arribaran a Skardú intentaran enviar una crònica o contar-nos (via telefon)com han viscut aquestos dies.
Ara des d´ací tan sols em resta desitjar-los molts ànims i un bon viatge de tornada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ya comentamos ampliamente cuando estuvimos juntos en el Karakorum que la montaña es la que manda. Si las condiciones no son buenas lo que en situación normal puede ser sencillo se convierte en imposible bajo tiempo inestable.
ResponEliminaDebeis estar tranquilos. La montaña siempre estará ahí y seguro que la experiencia que habeis ganado en esta expedición y las muchas cosas fantásticas que habeis visto y vivido os permitirán atacar otros retos en el futuro.
Teneis muchos años por delante.
Solo el haberlo intentado y haber arriesgado ya es de un mérito importante.
Ánimo chicos y a por otras cosas en el futuro.
Os envío mis mejores deseos y un fuerte abrazo.
Os seguiré en el futuro si publicais vuestras aventuras.
José. Madrid.
Mallory va dir que pujave a l'Everest simplement perque estave ahí. Doncs els vuit-mils ahí estaran ara i fins que ho tornareu a intentar. L'important és tenir sempre una nova possibilitat de provar-ho, i vosaltres en tindreu moltes. Ànims!!!
ResponEliminaMolts ànims "casporros", que la muntanya és així ... És ella la que dicta sentència i la que us ha de donar permís per tirar endavant.
ResponEliminaEl més important és saber quant es pot continuar i quant no es pot; i vosaltres haveu demostrat que ho teniu ben clar.
Ara a tornar a casa a disfrutar de les famílies i a somiar en propers projectes ...
Una abraçada.
Ànim ¡¡¡
ResponEliminaLo important es que la decisió que hagueu pres en la millor, el sentit comú juga un paper molt important i vosaltres en teniu i molt.
La muntanya sempre estarà per tornar a gaudir d'ella.
Bueno guapos, no pot ser ara, però teniu tot el temps del món per portar altres projectes endavant, o aquest!... qui sap?
ResponEliminaLa natura és més poderosa que els humans, ja ho sabeu...però vosaltres sou més llestos, i heu pres la millor decisió que podieu en les circumstàncies en les que us trobàveu.
Ara us queda la tornada a casa, on us estem esperant ansioses les famílies per vore-vos les caretes, i escoltar en persona les mil coses que haureu viscut.
Molts besitoooos i bon viatge!!!!
Saruman ha fet impossible la culminació d'aquesta expedició. La muntanya s'ha tornat en contra. La próxima vegada li fotrem una pallissa i tot arreglat.
ResponEliminaCom es sol dir, hi ha mes dies que llangonisses i sempre quedará temps per tornar.
Bon viatge de tornada.
Ánim i no desepereu.
Segur que en aquest viatge haureu tingut una experiencia innolvidable i de ahi segur que han eixit altres projectes, vinga anim , salut i forsa al canut.
ResponEliminavillarreal
La muntanya ja havia parlat quan varem aplegar al campament basse i va dir que enguany no es deixaria pujar a casi ningú...hi ha gent que ha pagat a muntó car la seu ossadia (una abraçada al pobre Luis d`Alcoi)...així que nos vos podeu imaginar l'alegria de comprovar que finalment la paciencia i prudencia s'ha imposat per damunt del fort dessitg de fer cim. Bueno...per fi podreu deixar de menjar chapati en una semaneta que ja tindreu ganes de un bocateta de pernilet. Fede ex trekker bartoliano.
ResponElimina