ISLAMABAD.
Arribem a l’aeroport d’Islamabad de matinada. Primera alegría, els nostres petates també han arribat, i l’oficial d’inmigracio ens deixa entrar al país a pesar de l’aspecte suspitos. Segona alegría, el nostre contacte ens està esperant, carreguem els trastos i anem fins a l’hotel, després de passar varios controls policials. La ciutat està plena de “check controls”. El nostre hotel “palestina” té bona pinta per fora però les habitacions algo cutrilles, “con encanto”.
A l´hora de l’esmorzar fem el primer contacte amb les espècies, a partir de avui Almax per vena. Després em fet una reunió (briefing) on hem perdut part del FEISBUCK (feis de billets), amb el Asghar Ali-Porik, el responsable de la empresa de trekking i portejadors fins campament base. Es confirma la nostra suspita i d’avió a Skardu rien de rien….., ens farem els quasi mil quilometres de la Karakorum Higway , que en realitat és molt pitjor que del Portell de Morella a la Iglesuela. Ala! una altra nit sense dormir.
Apareix també Ahmed que és l’encarregart dels portjadors i de l’organització del campament. Ens duen a demanar el permís d’escalada al “Club Alpin Paquistan”. Alli parlem amb un tipet que ha fet cim al K2 l’any 1994 i a mes la seua dona es ……………..una austriaca que está fent tots els 8.000 . (l’amiga de Edurne). El Secretari ens ha pegat una tabarra de casi un hora parlant de “favaes” per conter de parlar de l’escalada.
Hem fet dinar tipic. Pinxos de xai (corder), arroset , espinacs… amb especies..(ara pasem del Almax al Omeprazol per engañar millor a l’estomac). Per a beure aigua…. de moment de la beer ni de conya.
Anem a la supermesquita que és l’unic monument de la ciutat, que és relativament nova, té cincuenta anys, i ens recorda a altres ciutats asiatiques t Bisquet i Osh en el kirguistan…………… Aixó si tenim dos millons de motets, amb tipets amb el vestit tipic, camisola llarga, pantalo igual i bigot ……. circulació caótica, el perill no son els talibans sino els taxistes, ens hem juat la pell amb aquests conductors suicides. Per acabar sopar per 2 euros per persona....acabem que ja està nervios pegant bocinades a la furgona. Fins la crónoc de quan pugam tornar a conectar...
MEZQUITA
FEIX-BOOK
ja teniu feta la primera part de camí, ara cap a Skardú. Passeu-lo molt bé
ResponEliminaAh!!! sobre el feix-book, guardeu-ne que ací estem de rebaixes!!!
Anem a vore. Eixe viatge també compta per al trofeu exvoto 2009-2010?, perquè en eixe cas enviaré una circular als runnersmediocres per tal que passen de tot i seguisquen el mètode Jesús a partir d'ara, perquè a eixes altures no s'arriba ni amb el red bull.
ResponElimina¿Valdria pujar tres o quatre vegades seguides al penyagolosa per a equiparar-ho? O també Tico buscarà alguna equació rara (un coeficient corrector...diu ell) per tal de trampejar en el resultat.
De tota manera volem proves documentals de que realment esteu ahí i que no és un escenari de Bollywood, perquè ja no ens fiem de res. I les fotos les podeu haver fet a qualsevol lloc.
El que més m'intriga és saber si podreu passar tant de temps sense una cervesa...
Bé, molta molta sort, que us vaja tot bé, que l'estomac no us faça mal i a pels 5000 primer, i després a pels 8000.
Segur que ho aconseguireu...
Vicent (Aprinus)
Ànim Soco!!!
ResponEliminaP.D.:el Sr. Fornés no ho faria XD
Per anar al Baltolo, no cal tanta cosa, i per l'amor de Deu, lleveu la fotografia dels diners avans que algun taliban aplegue a la conclusió de com pargar l'enviament de kaladnicof.
ResponEliminaOndia, els mestres del Bovalar pensavavem que lo de Islamabad era una Illa, i ara resulta que va tot junt i és un poble. Raó té Font de Mora i estem fent l'ESO, com l'Andrés i anem totes les dies a l'escola.Serem burros.
ResponElimina