Els trekkers ja estem ací

Arribarem a casa el dissabte 25 per la vesprada/nit. Encara arrastrem els efectes del jet-lag i algun 'problema estomacal' com a record de la nostra breu estancia a Islamabad. Al menys esta vegada el viatge de tornada de Skardu a Islamabad puguerem fer-lo amb el famòs avió (que mai se sap quin dia vola i quin no) en lloc de tornar altra vegada per la Karakorum Highway!!
Els dies d'espera a Islamabad han segut molt aborrits. Ens van dir que en uns quants anys (??) l'aeroport de Skardu serà 'internacional', i per tant no farà falta passar per Islamabad. Així que per a la próxima expedició, d'ací uns anys (?), ens ho podrem estalviar... ;)
Ens uns dies esperem penjar fotos i donar mes detalls (ara que ja tenim la tecnologia a punt ;)
Ara toca donar molts ànims als nostres muntanyers, ja que les condicions a la muntanya no milloren, i això menja molt la moral de la tropa.
Per altra banda, malhauradament, este cap de setmana s'ha donat a coneixer la desaparició del muntanyer d'Alcoi al GII. Un record per a ell des d'aci.

SEGUIM IGUAL

Avui hem tornat a parlar amb ells, i de tot el que us haviem contat dies abans, res de res, va entrar el mal temps i desde dilluns que no es mouen del Camp Base.

Pareix ser, que per al proper cap de setmana, s´obrirà una finestra de bon temps, però, no volen ser molt optimistes, ja què des de que han arribat les prediccions meteorològiques no han sigut molt fiables.
De moment, sols ha pujat el màkina Ueli Steck: BARRABES
A dia d´avui la muntanya s´està resistint molt i les expedicions comencen a abandonar, ja què se´ls acaba el temps. A vore si tenen sort i, ja què encara han d´estar per ahi uns quants dies més, tenen alguna oportunitat de poder pujar cap amunt.

Que estara fent esta colla?

Tal vegada es lo que us estareu preguntant (o no?) la majoria despres de tants dies sense apareixer pel ciberespai. La tecnologia 'mos' ha dominat, i malgrat l'equipament (ordinadors portatils, telefons satel.lit, etc) no hem aconseguit enviar una cronica dignament :( i per no parlar de les fotos!
La vida al camp base, enmig d'una glassera, es prou aborrida. Al arribar saludarem a tots els presents, i tots ens compten histories semblants: la gran quantitat de neu d'enguany, les vegades que ja han pujat al camp 2 o 3, i tornat... pero ningu havia fet cim (llevat d'un pirat;) Per tant, els trekkers despres de passar dos dies amb els casporros, i vist que estaven amb bona 'companyia' ;) iniciarem el cami de tornada cap a Skardu.
Vam eixir, igual que al arribar, enmig d'una gran nevada. A mes amb llaugers simptomes de 'mal de altura' que ens feien anar molt espai. Aixo va fer canviar els nostres plans de fer el pas del Gongodoro (per a no tornar pel mateix lloc). Pero va resultar ser una 'sort', perque amb les nevades hi va haver un allau que es va endur per davant un portejador d'altra expedicio:(
Aixi, ens esperaven per davant, altra vegada, 60 kilometres per la morrena del glaciar del Baltoro, kilometres de senders bordejant precipicis per un riu salvatge, autentics deserts... A mes a la tornada les condicions del menjar han segut mes 'autoctones' per dir-ho amb poques paraules ;)
Anit arribarem a Skardu, despres de fer alguna etapa de 14 hores (per a guanyar un dia), molt cansats pero... contents. Es una 'llastima' que no pugam enviar-vos cap foto del nostre patetic aspecte :) Esperarem a altra connexio!
Ah! este mati hem parlat amb els casporros, sembla que han progressat molt: VAN LLANCATS CAP AL CAMP 3!!! Pensem que tenent moltes oportunitats d'exit, les altres expedicions han perdut molts dies pel mal oratge, i es quedaven sense dies per a intentar-ho. Els caporros estan en el millor moment :) Anim!

CAP AMUNT!!!

Doncs res, Andres, Jorge i Lluís, segueixen amb problemes informàtics, per això la seua crònica haura d´esperar.
Però bé, tenim notícies fresquetes, després d´haver passat dues nits al Camp I (6000m) i baixar a descansar durant tres dies al camp Base, demà 22 de juliol, partiran cap al camp I i al llarg d´aquesta setmana, sempre que el temps ho permeta, intentaràn montar el camp II (6500m) i el camp III (7000m).
Suposem que a finals de setmana podrem saber com els ha anat i si han aconseguit els objectius marcats per aquesta setmana.

Pel que fa a Tico i Fede, prompte els tindrem per casa. Suposem que quan arriben tindran moltes coses que contar-nos.

CAMP BASE GASHERBRUM II

L´expedició Gasherbrum II, ens acaben de comunicar que es troben al Camp Base (5200m).
Aquesta nit ja han dormit envoltats de la gran bellesa que els oferia el paissatge, han pogut distingir moltes de les muntanyes que formen la serralada del Karakorum: K2,Broad Peak,...
A vore si tenim sort, i en els pròxims dies poden penjar algunes fotos i una crònica com cal.

URDUKAS

Acabem de tindre notícies d´aquestos casporrets, es troben tots molt bé i gaudint d´aquesta aventura, gent molt "maja", paisatges extraordinaris, i de moment el menjar: bo.

Avui 9 de juliol, es troben a Urdukas (4100m), aquest camp es troba al vessant de l´esquerra orogràfica de la Baltoro, és l´últim lloc amb herba en la marxa d´aproximació. Aquest és el quart dia d´aclimatació i en uns quatre o cinc dies tenen previst arribar al camp Base del Gasherbrum II.

De moment, el temps els acompanya, són uns dies de molta calor.

KARAKORUM HIGHWAY

KARAKORUM HIGHWAY

highway to hell (AD/DC): Un viatget rapid de 24 horetes non-stop. Be, dos paradetes de mitja hora per desdejunar i dinar amb alguna altra de 10 minuts per pisar i estirar les cames. Ens sentim importants ja que mig cami anem escoltats per tios en "kalasnikov" dins de la flagoneta o fora amb una moto. Els camions tots decorats de la karakorum highway amb tots els controls policials i els adelantaments suicides amb precipici cap al riu Indus donaven un toc molt mistic a la jornada.
Avui, despres de renyir en el regiment de portamaletes de l'hotel per les propines toca relax en Skardu (un lloc dels mes bonics que hem vist), estem tots molt be i contents, agafarem colesterol amb tant d'ou.
En resum: from lost to the river, where God loses his shoes, the longest day, making friends.
Tots en Skardu

Alguns autobusos en la KKH

Fede (Jon Sistiaga) en skardu

Els bidons preparats

ISLAMABAD

Amb tant de cronista hem tret la següent:

ISLAMABAD.
Arribem a l’aeroport d’Islamabad de matinada. Primera alegría, els nostres petates també han arribat, i l’oficial d’inmigracio ens deixa entrar al país a pesar de l’aspecte suspitos. Segona alegría, el nostre contacte ens està esperant, carreguem els trastos i anem fins a l’hotel, després de passar varios controls policials. La ciutat està plena de “check controls”. El nostre hotel “palestina” té bona pinta per fora però les habitacions algo cutrilles, “con encanto”.
A l´hora de l’esmorzar fem el primer contacte amb les espècies, a partir de avui Almax per vena. Després em fet una reunió (briefing) on hem perdut part del FEISBUCK (feis de billets), amb el Asghar Ali-Porik, el responsable de la empresa de trekking i portejadors fins campament base. Es confirma la nostra suspita i d’avió a Skardu rien de rien….., ens farem els quasi mil quilometres de la Karakorum Higway , que en realitat és molt pitjor que del Portell de Morella a la Iglesuela. Ala! una altra nit sense dormir.
Apareix també Ahmed que és l’encarregart dels portjadors i de l’organització del campament. Ens duen a demanar el permís d’escalada al “Club Alpin Paquistan”. Alli parlem amb un tipet que ha fet cim al K2 l’any 1994 i a mes la seua dona es ……………..una austriaca que está fent tots els 8.000 . (l’amiga de Edurne). El Secretari ens ha pegat una tabarra de casi un hora parlant de “favaes” per conter de parlar de l’escalada.
Hem fet dinar tipic. Pinxos de xai (corder), arroset , espinacs… amb especies..(ara pasem del Almax al Omeprazol per engañar millor a l’estomac). Per a beure aigua…. de moment de la beer ni de conya.
Anem a la supermesquita que és l’unic monument de la ciutat, que és relativament nova, té cincuenta anys, i ens recorda a altres ciutats asiatiques t Bisquet i Osh en el kirguistan…………… Aixó si tenim dos millons de motets, amb tipets amb el vestit tipic, camisola llarga, pantalo igual i bigot ……. circulació caótica, el perill no son els talibans sino els taxistes, ens hem juat la pell amb aquests conductors suicides. Per acabar sopar per 2 euros per persona....acabem que ja està nervios pegant bocinades a la furgona. Fins la crónoc de quan pugam tornar a conectar...


MEZQUITA

FEIX-BOOK

Doha

Be, ja estem a Doha (Qatar), aprofitant que tenim internet en l'aeroport i un parell d'hores fins a agafar el següent avió fins a Islamabad(Pakistan) escriurem la primera crónica. Una matinada terrible quasi sense dormir, cotxe fins a Barcelona, despedides i cap a Munich. Després un altre avió de 6 hores cap a Doha. Hem vist moltes muntanyes conegudes dels Alps, Monaco i molt del desert d'Irak fins al golf Pérsic. En eixir de l'avió ens ha rebut un ventet del desert de uns 40 graus de res. Doha, molt d'Islam, vels, jeques, ferraris, xilaves i un parell de tios rentant-se el peus a les piques de l'aseo, deu de ser l'hora de la pregaria.

Falten unes hores

Avui, en unes horetes, ens n'anem cap a Barcelona per agafar els diferents avions que ens duran al Pakistan. Ara ja està.... agraïm la quantitat de telefonades i correus que hem rebut els últims dies, molts d'aquests cal dir que ens han arribat al cor.

Esperem que les coses vagen com tenim previst i puguem transmetre com cal tota esta aventura per a que tothom la puga viure amb nosaltres. I també, com no, que el temps i les condicions ens deixen almenys intentar pujar al cim.

Encara ens queden samarretes per vendre, així que si en voleu alguna podeu parlar en Gus o enviar algun correu per demanar-les.

GRÀCIES A TOTS