Per escoltar l'entrevista a RADIO UJI prem en el link.
entrevista
dimecres, 11 de novembre del 2009
dimecres, 19 d’agost del 2009
Ja estem a casa
Després de molts dies d'aventura ja estem en casa. Vam tornar pel pas de Gondogoro i la vall de Hushe fins a Skardu. Una vall molt més verda que la del Baltoro i amb un coll d'unes vistes increïbles. Sentim molt no haver pogut fer el cim, sobretot per tots els que al igual que nosaltres estàveu il·lusionats. Esperem fer una audiovisual el més aviat possible per a que gaudiu de totes aquestes vivències, Gràcies.
Arribada baix la pluja al poble de Hushe.
dimecres, 12 d’agost del 2009
dimarts, 11 d’agost del 2009
SKARDU (tornada)
(sentim les faltes d'ortografia pel teclat i no poder penjar fotos)
Ja estem en Skardu. Sentim molt que aquesta vegada no ho hem aconseguit, per a nosaltres era un repte tant important com díficil, però sabem que tots vosaltres estaveu molt il·lusionats amb aquesta aventura. En primer lloc, donar-vos les gràcies pels ànims i l'estima rebuda, tant en aquest blog com en el telefon satèl·lit, que no sabeu la falta que fa i el que ens ha animat.
Per a nosaltres han estat 40 dies d'aventures i d'esforços. Hem tingut moments molt durs i altres de molt bons, que de segur no oblidarem mai.
Enguany el GII no ha donat massa facilitats, o almenys, les que nosaltres esperavem. Un any de molta neu, molts canvis meteorològics i molt poques expedicions (15 exp. enguany respecte les 48 de l'any passat).
Malgrat no aconseguir el cim, creiem que hem aprés molt i, que de segur, que tornaran a vindre nous reptes en un futur.
En els próxims dies esperem poder adelantar els vols per estar en terres Castellonenques el mes aviat possible i així poder contar-vos en persona totes les vivències d'aquest viatge, que no són poques.
Agraïm una vegada mes, tot el suport i anim rebut per tots vosaltres així com a totes les entitats públiques i privades que ens han ajudat en aquesta aventura.
Fins aviat.
Jorge, Lluis i Andres.
Ja estem en Skardu. Sentim molt que aquesta vegada no ho hem aconseguit, per a nosaltres era un repte tant important com díficil, però sabem que tots vosaltres estaveu molt il·lusionats amb aquesta aventura. En primer lloc, donar-vos les gràcies pels ànims i l'estima rebuda, tant en aquest blog com en el telefon satèl·lit, que no sabeu la falta que fa i el que ens ha animat.
Per a nosaltres han estat 40 dies d'aventures i d'esforços. Hem tingut moments molt durs i altres de molt bons, que de segur no oblidarem mai.
Enguany el GII no ha donat massa facilitats, o almenys, les que nosaltres esperavem. Un any de molta neu, molts canvis meteorològics i molt poques expedicions (15 exp. enguany respecte les 48 de l'any passat).
Malgrat no aconseguir el cim, creiem que hem aprés molt i, que de segur, que tornaran a vindre nous reptes en un futur.
En els próxims dies esperem poder adelantar els vols per estar en terres Castellonenques el mes aviat possible i així poder contar-vos en persona totes les vivències d'aquest viatge, que no són poques.
Agraïm una vegada mes, tot el suport i anim rebut per tots vosaltres així com a totes les entitats públiques i privades que ens han ajudat en aquesta aventura.
Fins aviat.
Jorge, Lluis i Andres.
dijous, 6 d’agost del 2009
DIJOUS 6
Us comuniquem que Andres, Jorge i Lluís, aquestos últims dies han hagut de pendre una decisió, dura per a qualsevol persona que afronta un repte, un somni o una il·lusió, però coherent i comprensible per a la resta: Deixen la muntanya.
Aquest any el Gasherbrum II, ho ha posat molt complicat, no s´ha deixat conquistar, tan sols Ueli Steck i Sechu Lopez han fet cim.
Aquestos ultims dies les converses de telefon han sigut breus, ja què la bateria del satel·lit s´agota i durant el trekking de tornada no la poden carregar. Segons ens han dit quan arribaran a Skardú intentaran enviar una crònica o contar-nos (via telefon)com han viscut aquestos dies.
Ara des d´ací tan sols em resta desitjar-los molts ànims i un bon viatge de tornada.
Aquest any el Gasherbrum II, ho ha posat molt complicat, no s´ha deixat conquistar, tan sols Ueli Steck i Sechu Lopez han fet cim.
Aquestos ultims dies les converses de telefon han sigut breus, ja què la bateria del satel·lit s´agota i durant el trekking de tornada no la poden carregar. Segons ens han dit quan arribaran a Skardú intentaran enviar una crònica o contar-nos (via telefon)com han viscut aquestos dies.
Ara des d´ací tan sols em resta desitjar-los molts ànims i un bon viatge de tornada.
dissabte, 1 d’agost del 2009
DISSABTE 1
Avui, dissabte, després d´una setmana sense notícies, hem pogut parlar amb ells.
Durant aquesta setmana han estat en altura, han montat el camp 2 (6500m), tot açò amb molt mal temps, ja què els dies són molt roïns, i des de que han arribat tenen "una de cal y otra de arena", i això desmotiva mooolt!!!
Ara es troben descansant al Camp Base, en els pròxims dies voran..., si el temps i la muntanya ho permet, intentaran tornar a pujar cap amunt.
Durant aquesta setmana han estat en altura, han montat el camp 2 (6500m), tot açò amb molt mal temps, ja què els dies són molt roïns, i des de que han arribat tenen "una de cal y otra de arena", i això desmotiva mooolt!!!
Ara es troben descansant al Camp Base, en els pròxims dies voran..., si el temps i la muntanya ho permet, intentaran tornar a pujar cap amunt.
dilluns, 27 de juliol del 2009
Els trekkers ja estem ací
Arribarem a casa el dissabte 25 per la vesprada/nit. Encara arrastrem els efectes del jet-lag i algun 'problema estomacal' com a record de la nostra breu estancia a Islamabad. Al menys esta vegada el viatge de tornada de Skardu a Islamabad puguerem fer-lo amb el famòs avió (que mai se sap quin dia vola i quin no) en lloc de tornar altra vegada per la Karakorum Highway!!
Els dies d'espera a Islamabad han segut molt aborrits. Ens van dir que en uns quants anys (??) l'aeroport de Skardu serà 'internacional', i per tant no farà falta passar per Islamabad. Així que per a la próxima expedició, d'ací uns anys (?), ens ho podrem estalviar... ;)
Ens uns dies esperem penjar fotos i donar mes detalls (ara que ja tenim la tecnologia a punt ;)
Ara toca donar molts ànims als nostres muntanyers, ja que les condicions a la muntanya no milloren, i això menja molt la moral de la tropa.
Per altra banda, malhauradament, este cap de setmana s'ha donat a coneixer la desaparició del muntanyer d'Alcoi al GII. Un record per a ell des d'aci.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
